Ho han destruït tot. Ara necessitem construir una llar més que mai.
Molts ja coneixeu la història dels nostres nens de Solomon.
Actualment, els 22 nens viuen amb Solomon en una petita casa de lloguer a Kampala, concretament a Kawala Zona 2. Una casa molt humil, amb només dues habitacions per a tots ells. Mai no va ser un lloc adequat per a tants nens, però era l’únic que tenien.
Per això va néixer el nostre gran somni: construir un orfenat.
Una llar digna on els nens poguessin viure, estudiar, jugar i créixer amb seguretat. Un lloc on, a més, poguéssim acollir molts més nens d’Uganda que han quedat orfes, viuen sols, sobreviuen al carrer o es troben en situacions extremadament vulnerables.
Amb aquesta il·lusió vam comprar un terreny i vam començar a avançar a poc a poc. No teníem recursos per construir l’orfenat encara, però sí que vam aconseguir construir uns banys amb aigua corrent, dutxes, lavabos i una petita construcció de fusta que utilitzàvem com a magatzem i per criar alguns animals, com cabres i gallines.
Tanmateix, poc després, el Govern va declarar aquella zona com a aiguamoll protegit i inundable, prohibint qualsevol construcció.
Per sort, encara no havíem començat la construcció de l’orfenat.
L’any passat vam aconseguir adquirir un nou terreny a Mpigi, aquesta vegada amb tota la documentació legal corresponent i el Land Title necessari per poder-hi construir de manera segura i definitiva.
Pensàvem que tindríem temps per recaptar fons a poc a poc.
Però ahir tot va canviar.
Ahir van arribar les excavadores.
L’Autoritat Nacional de Gestió Ambiental d’Uganda (NEMA) està duent a terme una gran campanya per recuperar aiguamolls protegits en diferents zones del país. Quan identifiquen construccions dins d’aquestes àrees, les enderroquen per restaurar el terreny.
Tot i que organitzacions socials, juristes i defensors dels drets humans fa temps que denuncien que moltes d’aquestes actuacions afecten famílies extremadament vulnerables i que s’haurien de fer amb més garanties, avisos previs suficients i alternatives per als afectats, la realitat és que moltes comunitats viuen amb la por constant que la demolició pugui arribar en qualsevol moment.
I ahir els va tocar a ells.
Tot va quedar destruït.
Les cases de la comunitat. Els banys que havíem construït. Les dutxes. El petit magatzem. Tot.
Als vídeos que ens ha enviat Solomon, ens explica que intenten rescatar algunes pertinences entre les runes.
Veiem dos dels nostres nens quan tornen de l’escola i es troben que ja no queda res. Es queden mirant en silenci, sense comprendre què ha passat. Com si intentessin entendre com un lloc que existia al matí ha desaparegut completament quan tornen a casa.
Són imatges que ens han trencat el cor.
Durant anys vam parlar de construir un orfenat perquè era un somni.
Avui ja no és un somni.
És una urgència.
Necessitem traslladar-nos al més aviat possible al nou terreny de Mpigi i començar la construcció d’una llar segura per a ells.
Una llar on ningú pugui arribar un dia i destruir-ho tot.
Una llar on aquests 22 nens puguin viure amb dignitat.
I una llar que, en el futur, permeti salvar molts més nens que avui continuen vivint al carrer o completament sols.
Per això hem creat aquest repte solidari i us demanem ajuda, de tot cor.
Qualsevol aportació, per petita que sembli, ens acosta una mica més a convertir aquest terreny en una llar.
Perquè després del que ha passat, no podem esperar més.
Podeu col·laborar aquí:
I, si no podeu donar, us demanem una cosa igualment valuosa: compartir aquesta història.
Potser la persona que aconsegueixi canviar el futur d’aquests nens hi arribarà gràcies a vosaltres.
Gràcies per ser sempre aquí.
Gràcies per ajudar-los a continuar endavant.
“`
