Escoles públiques i privades a Àfrica
En alguns dels nostres projectes d’ajuda, parlem de pagar l’escolarització d’alguns nens per garantir-los un futur digne, una alimentació, etc.
Fruit d’això, alguns de vosaltres m’heu preguntat Cal pagar a aquests països per anar a escola? No hi ha escoles públiques?
Doncs bé, la resposta és que sí que hi ha escoles públiques però no sempre és la millor opció, o fins i tot de vegades, és una opció NO POSSIBLE per a alguns nens sense cap mena de recurs
Hem preguntat als nostres contactes de Malawi, Uganda i Kenya i tots coincideixen a indicar que assistir a una escola pública no és garantia d’educació per als nens.
Condicions d’escoles públiques
Moltes vegades, les condicions de les escoles són pèssimes, els banys de les escoles, millor ni us ho explico, i el pitjor de tot, molts nens no poden seguir les classes per falta de material, i els professors falten constantment a causa dels seus baixos sous i vagues de manera que no hi ha ni classes.
Alhora, els nens sempre passen de curs, es presentin o no, i molts també falten a l’escola per no tenir material, o simplement per no tenir aliments, i sense menjar, no poden anar a l’escola (aquest és el cas que us comentem en el projecte d’ajuda amb sacs de blat de moro a la comunitat de Mzimba, Malawi, quan us dèiem que amb aquest aliment, no tan sols podem donar menjar als nens, sinó que aquests gràcies a poder menjar, també poden anar-hi a l’escola).
Avantatges de l’escola privada
Així doncs, quan parlem de pagar per escolaritzar nens, estem parlant d’un concepte diferent del que entenem per escola privada. Vaja, que estem abarcant molt més. Estem parlant que garantim als nens una bona educació i no només això, sinó també un mínim d’un plat de menjar al dia per als que assisteixen només durant el dia, i fins i tot dinar, sopar, esmorzar i allotjament per a aquells més petits, orfes , sense recursos, que altrament no tindrien absolutament res.
I aquest és el cas dels nens que ajudem en el projecte de Capchorwa a Uganda, per exemple. No podrien anar a una escola pública per no tenir ni aliments, ni la possibilitat de fer tants quilòmetres cada dia amb l’estómac buit. La seva única opció és ingressar una d’aquestes escoles que els cobreixen educació i alimentació.
